1. |
Valent salvatge
03:54
|
|||
Era un gran fi de puta
Tenia ses ungles d'àguila
I una promesa ridícula
Era un gran fi de ruta
Ses ciutats semblaven bombes
i sa gent inútils ombres
Era un gran fi de fusta
Tant alt com sa creu més famosa
A vegades verí a vegades hermosa
Era un gran fi de disputa
Litres de sang i un bidó negre
No ho sabies ho tindries que saber
Es un gran fi del món
Terrenal mal social fi del llamp viu menjat
Catedral assegut veient sa remesa des sants
Eixeri treu profit posa es dit qui ho ha dit
cap es llit amb més son que un addicte a dormir
Clapes a n'es coratge missatger del patge ets
Cadires damunt taules som valent salvatge
Rellotges temps ofès si no ho és són les tres,
No val res esperant sa caravana des rens
Llinatge salvatge xantatge homenatge ell tatxa
Animat a sentir sa paraula coratge
Clapes a n'es coratge missatger del patge ets
Cadires damunt taules som valent salvatge
Digne indigne forma informa tables estables
Valent salvatge
Clapes a n'es coratge missatger del patge ets
Cadires damunt taules som valent salvatge
Digne indigne forma informa tables estables
Valent salvatge
Clapes a n'es coratge missatger del patge ets
Cadires damunt taules som valent salvatge
|
||||
2. |
||||
Vaig cap a un funeral
S'ha mort una rata
Vam tenir amistat
Veig tres rates plorant
Damunt una tomba
De fems i pedaç
Benvinguts a sa festa de qui menja humans
Merda! Ses rates m'agafen
Són altes com arbres
I fortes com cabres
Que cony volen de jo
Me tiren a un racó
Ei Bep! tu per aquí
Joder ja no tens dits
Benvinguts a sa festa de qui menja humans
Sembla que esperaran a diumenge
Ni puta idea de perquè
Però les sent grinyolar
En Bep xerra de llum i sortides
Mirant com te ses ferides
Millor estaria callat
Benvinguts a sa festa de qui menja humans
Si surt d'aquí promet ser un servidor de Déu
Escamparé es seu nom i no em sabrà greu
Benvinguts a sa festa de qui menja humans
Cinc anys i encara me donen
Menjar faig 100 quilos
Amb sa carn mai fan bromes
D'en Bep hi queden ets ossos
Me'n vaig per fi arriben
I m'arrabassen a trossos
Benvinguts a sa festa d'es qui menja humans
Benvinguts a sa festa d'es meu funeral
Benvinguts a sa festa d'es qui menja humans
|
||||
3. |
Cames de paper
06:05
|
|||
Vaig caminant pes carrer
Amb ses cames de paper
Som dèbil i ara bufa es vent
M'arrossega fins un museu
Ple de quadres de sa meva vida
I es futur pintat de blanc
Una estàtua des meu cos immòbil
I amb ses mans mans mans plenes de sang
He deixat de fer ses coses
Ses que importen ses que em mouen
Sa intenció de ser feliç
Ja fa estona es va podrir
Deixant olor a rata malalta
No vull res més que aconseguir
Estar tot es temps segur
Segur de jo mateix
Estic davant d'una pintura
De colors apagats
Es títol posa si vius entre ombres
El que faixis mai es veurà
Veig un lobo dissecat
Està mort però ell no ho sap
Ha deixat de fer ses coses
Ses que importen ses que el mouen
Sa intenció de ser feliç
Ja fa estona es va podrir
Deixant olor a presa malalta
No vol res més que aconseguir
Estar tot es temps segur
Segur d'ell mateix
Vaig deixar d'anar a s'escola
Vaig canviar fars per faroles
I ara em veig aquí pintat
Entre murals de fruites mortes
I retrats plens de eufòria
D'una cara expressant si
Per fi em sent segur
Segur segur de jo mateix
|
||||
4. |
Mariner
03:39
|
|||
Açò era un mariner que no sabia nadar
Tenia un llaüt gros per plantar cara a la mar
Un dia de tormenta va sortir a pescar
Cinc boques no són poques boques que alimentar
Sa dona no ho volia: "queda amb jo fins demà
Farem una ensalada de clovees i pa"
Es fi mes gros sabia el que pensa es papà
No ho pot canviar es mal temps
No ho pot canviar sa mamà
Bé que ho sap quan sigui mort podrà surar
Quan érem a 100 metres de sa costa es papà
Mirant enrere veia a na petita plorar
Entre ses mans tenia aquell cosset de pedaç
Aquell cosset banyat que es meu papà va pescar
Jo era es seu fi gros i me sentia especial
Tenia es mateix fall no sabia nadar
Mon pare sempre deia: "se que tu n'aprendràs
Ses coses bones passen quan tenen que passar"
Bé que ho sap quan sigui mort sabrà surar
Bé que ho sap com fer gots d'aigua ets oceans
Ses oles ens tapaven com si fossin llençols
Sabíem on amaven i que estàvem tot sols
Sa por mai es prou grossa quan perilla s'amor
Faràs tot lo possible per salvar a qui més vols
El vaig veure dins s'aigua era un punt diminut
Sabia que el perdria si esperava un minut
Em vaig tirar de peus dins aquell negre profund
Qui sap si tornarem a poder veure es sol junts
Bé que ho sap quan sigui mort sabrà surar
Bé que ho sap com fer inquietar ets oceans
Sa mort ens saludava i convidava a sopar
Dever m'agradaria però avui ja he fet plans
Tenc que salvar a mon pare tenc que moure ses mans
Ses cames rompen s'aigua i me deixin pujar
Vam despertar perduts damunt s'arena suau
Banyats però contents a s'Albufera de's Grau
Ses coses bones passen quan tenen que passar
I jur que jo he nedat com deia sempre es papà
Bé que ho sap ara tots dos podem surar
Bé que ho sap et vam guanyar Senyor Oceà
|
||||
5. |
Mosca
04:17
|
|||
No t'ho creuràs però tens una mosca a n'es braç
De color verd clenxa enmig i grans ulls groc daurats
No l'intentis esclafar que de tu s'ha enamorat
No t'ho creuràs però tens una mosca a n'es braç
No te ho creuràs però tens un rèptil a n'es ulls
Espera a un amic que li ha dit: "es concert es avui"
No provis d'aclucar ets ulls que d'un mos te'ls deixa buits
No t'ho creuràs però tens un rèptil a n'es ulls
No t'ho creuràs però tens un manobre a n'es nas
Es menja un bocata d'atún mantequilla i figat
No l'intentis aspirar deixa'l tranquil berenar per favor
No t'ho creuràs però tens un manobre a n'es nas
No t'ho creuràs però tens un amic dins des cor
No vol sortir hi ha sembrat marihuana i col-flor
I quan l'intentes oblidar es cabró es posa a cantar:
"Que no t'ho creuràs però tens una mosca a n'es braç"
Mosques rèptils manobres i amics
Si ajuntes aquestes coses
Ho tens tot per ser feliç
Si ajuntes aquestes coses seràs feliç
Si ajuntes aquestes coses seràs feliç
|
||||
6. |
Sentiments
03:15
|
|||
On ses coses no acaben i van més enllà
Deixant una estrella de sincera amistat
Mai falten paraules per dir veritats
Que fan que somriguin ses més grans realitats
Ses que banyen ses costes on neden amics
Tan grans com muntanyes altes com l'infinit
Promeses complexes com complexes som
Per por a no trobar sa llum que ens pugui guiar
Al passatge que du a ses calderes des temps
Allà on es fonen els sentiments
On morir és impossible perquè ningú ho vol
I es nega s'entrada a sa tristesa des dol
I es pinten finestres i s'obren de cop
Deixant descoberts espais coberts per colors
Són colors com olors olors ancestrals
Ballant amb s'arena ens acaricien ses mans
On hi juga es temps que és tot el que tens
Guardat dins un pot on ningú el pot deixar al vent
Que bufa refredant ses calderes des temps
Allà on es fonen els sentiments
Crema es silencis de doble sentit
I escampa sa cendra del que has decidit
No faixis foc del que voldries dir
O sentiràs veus mentint sobre aquest lloc
On morir és impossible perquè ningú ho vol
I es nega s'entrada a sa tristesa i es dol
I es pinten finestres i s'obren de cop
Deixant descoberts espais coberts per colors
Són colors com olors olors ancestrals
Ballant amb s'arena ens acaricien ses mans
On hi juga el temps que és tot el que tens
Guardat dins un pot on ningú el pot deixar al vent
Que bufa refredant ses calderes des temps
Allà on t'estimen quan no hi ets...
|
||||
7. |
Porc brut
02:02
|
|||
Duc un mes i mig sense fumar i me sent un poc nerviós
A més tothom m'ha fet sa creu i açò que som preciós
Me dutxaré i demostraré som apte per totes ses feines
Que sigui un cas perdut no vol dir res sé emprar molt bé ses eines
Limitat per retxes cercles de baralla i fum
Direccions canviades rotondes de cavall i suc
Cobert de porqueria un porc brut
Es meu pis es gros segurament serà per prepotència
Que m'agrada fer sentir els meus convidats com si fossin mestres
Si te deix malament davant tothom no em faixis cas
Però a casa meua al.lots tot es alcohol oblida es Bitter Kas
Limitat per retxes cercles de punyada i fum
Direccions canviades rotondes de cavall i suc
Cobert de porqueria un porc brut
Jo antes era un fillet i m'agradava jugar
Però resulta que un bon dia
Em vas deixar d'importar
No me fa falta ser un bon tio i acabar pobre i banyat
Preferesc ser un jove amb sa moral aprop d'un porc
D'un porc brut
Porc brut
Porc brut
|
||||
8. |
Monea
04:22
|
|||
Tancat dins d'una cel.la d'un artístic circ d'Europa de l'Est
Som un de tants que espera que sa mort li arribi suau i molt prest
M'he passat mitja vida rodejat de cacauets i lleons
I jo i vint més estem cansats de que sa gent ens toqui es collons
Ho has endevinat som sa monea que es masturba a un racó
Que sembla divertida i més sociable que sa serp o es falcó
Però mira per on que m'he cansat de ser es centre d'atenció
Encara que aquesta nit pens ser s'estrella de sa funció
Monea a un món de merda
Monea som
Monea a un món de merda
Monea som
Ho tenc tot preparat només hi falta que sa gent obri un ull
I disfruti de s'agònic espectacle que els hi oferiré avui
Es domador me crida i diu que salti aquest tanc de cocodrils
Aquesta nit serà de vigília per ximpanzés i mandrils
I es que m'he suïcidat davant d'un públic on hi havia fillets
Que esper que ara entenguin que en es circ sa crueltat també hi es
I que per divertir-se no fa falta veure com un animal
Fa coses que un humà només faria si segués anormal
Monea a un món de merda
Monea som
Monea a un món de merda
Monea som
I es que me vaig deixar caure en aquell tanc de cocodrils
Em van menjar tot
I sa gent alguns d'ells reien
I d'altres ploraven
Però els millors de tots eren
Els que no hi eren
Perquè encara que hagués saltat aquell tanc de cocodrils
Com havia fet sempre anys i anys i anys i anys i anys i anys i anys
Allò no deixava de ser una merda i que es sa merda
Tant per jo com per voltros
Però es que jo era
Es que jo era
Monea a un món de merda
Monea som
Deixeu els animals en pau
Deixeu-los viure
Deixeu-los riure
Deixeu que tornin grossos
Que cresquin
Reproduir per no morir
No més gàbies
Fes-ho per s'avia
Deixa que corrin pel camp
Deixa que toquin es meu cel
Deixa que sentin sa terra
O es que t'agrada sa guerra
Vos explicaré una cosa
Només una que seran més
Perquè penseu el que penseu
Els animals no són esclaus
No són com els cotxes
No són com ses claus
I ara que tu tires es daus
Si surt un dos
Et menjaré si hi caus
Volem tornar a casa i tornar a ser animals
Ses bèsties demanen procés natural
Ni xips ni cadenes tot descontrolat
D'instint i reflexes sempre he anat sobrat
Si vols companyia tu ets es convidat
I jo molt amable t'estaré esperant
Esper que m'entenguis
Firmat
Sa Monea
|
||||
9. |
Glòria Errant
06:11
|
|||
Perduda dins es fang
Camina Glòria Errant
Sa filla d'un sergent
I una mamà innocent
Ferida a n'es 12 anys
Per pistolers estranys
Creixent confusa i alta
2 metres li ha dit s'àvia
Na Glòria sap que pot fer mal
Sa seua altura no és normal
Per una al·lota de 16 anys
I ara en fa 4 va sofrir
I baix es signe d'escorpí
Hi viu sa bèstia des destí
Glòria Errant
Glòria Errant
Vestit de negre infart
Sonant en Johnny Cash
Cremant totes ses bíblies
Ella escriurà es seu llibre
Els cercarà un per un
I no per fer-los riure
Acabarà amb tots ells
I per fi serà lliure
Na Glòria sap que pot fer mal
Sa seua altura no és normal
Per una al·lota de 16 anys
I ara en fa 4 va sofrir
I baix es signe d'escorpí
Anirà picant veurà morir
Glòria Errant
Glòria Errant
Un home s'atraca a sa barra:
"Polida diga'm es teu nom
Ara sabràs que és ser una guarra"
Na Glòria plorant li va tallar es coll
A prop de sa venjança
Va trobar s'esperança
Només quedava un d'ells
Més pes a sa balança
Va arribar aquí un diumenge
I em va trobar a s'església
Es va atracar a pas lent
Es van buidar ets asientos
I em va dir molt suaument:
"Tu em vas rompre sa vida
I aquí davant de Déu
Serà es teu darrer dia"
Na Glòria sap que pot fer mal
I aquí a l'infern tothom ho sap
I és apreciada per Satán
De tant en quan puc veure al cel
I hi ha algun dia que la veig
Entre els arcàngels somrient
Na Glòria sap que pot fer mal
Sa seua altura no és normal
Per una al·lota de 16 anys
I ara en fa 4 va sofrir
I baix es signe d'escorpí
Anirà picant veurà morir
|
||||
10. |
Silenci a la nit
04:49
|
|||
Silenci a la nit
No xerraré avui
No tenc res a dir
Es silenci m'ha traït
Avui no és ahir
Ni falta que fa
Estimar-te a un sofà
En silenci tot es pot xerrar
Rodejat de castells de gel
Es silenci ens fa estimar ets estels
Xerrem molt però ho fem amb ets ulls
I es silenci dona per entès
Que no tenc que dir res
Perquè es matí ja ens ha sorprès
Amb ses paraules dormides
Xerrar pot ser un crim
Pot matar l'encís
Millor emprar les mans
Ens poden abraçar
Avui no és ahir
És fàcil de dir
Però estar segur
Només ho estic amb tu
Rodejat de castells de gel
I es silenci es fa estimar ets estels
Xerrem molt però ho fem amb ets ulls
I es silenci dona per entès
Que no tenc que dir res
Perquè es matí ja ens ha sorprès
Amb ses paraules dormides
T'estim i t'ho dic
Perdona sa veu
Però el que ara dic
Es es que mai havia escrit
Que avui no és ahir
Ara ho tenc molt clar
Però no et vull fallar
Perquè si tu t'envàs
Es rompran tots es castells de gel
I sa veu ens taparà ets estels
Deixarem de xerrar per ets ulls
I es silenci haurà fugit ofès
I tindré que cridar
Perquè es matí m'haurà aixecat
Sense tu al costat
Perquè no es pot jutjar a ningú
Per ses coses que podria haver dit
Perquè dins de cada sentiment
S'hi amaga un indecís valent
Que més prest o més tard
Ens sortirà per allà on xerrem
I ens farà estimar a l'altre
Silenci a la nit
|
||||
11. |
Barba llarga
05:13
|
|||
Sembla increïble
Però ha passat
Tothom es enfora
Tot sol he quedat
Ahir va ser raro
Va ploure pardals
Es sol no es posava
Bullia la mar
1000 bulldogs francesos
2000 ara ja
Esperen que surti
M'hauré d'amagar
Carrec sa pistola
Amb bales d'estany
Menjar a sa motxilla
Al menys per un any
Companys estranys
Dalt ses muntanyes
No em trobaran
I amb sa barba llarga
Vaig dibuixant
Es passat
Tot està tancat
Està destrossat
Sa gent no ha quedat
Tot sol m'han deixat
Què veig
Un ase me mira
Jo veig un cavall
Seràs companyia
Tu xerres jo call
Per anar amunt i avall
Fugir si fa falta
Atacar si ens fan mal
Excursions mal pagades
Suvora es barrancs
Si caus digues antes
Hauries de saltar
Veig llum a una casa
Tu queda amagat
Entraré per darrera
Serà un susto d'infart
Un quart no és tard
Dalt ses muntanyes
No em trobaran
I amb sa barba llarga
Vaig dibuixant
Es passat
Tot està tancat
Està destrossat
Sa gent no ha quedat
Tot sol m'han deixat
Tot esta tancat
Està destrossat
Sa gent no ha quedat
Tot sol m'han deixat
Què veig
No et moguis al·lota
T'estic apuntant
Dispar a ses coses
Quan no se allà on van
Deixem que et demani
Que hauríem de fer
I mentres m'ho contes
Podem fer es cafè
Ja fa molta estona
Que açò va passar
Ara tenc família
I un ase ensenyat
Amb sa barba llarga
I un palo cremat
Vaig deixant sa història
Des nostre passat
Es conte ha acabat
Dalt ses muntanyes
No em trobaran
I amb sa barba llarga
Vaig dibuixant
Es passat
Tot està tancat
Està destrossat
Sa gent no ha quedat
Tot sol m'han deixa
|
||||
12. |
No vaig
04:43
|
|||
No vaig poder fer res
I açò ho vaig saber quan ja no hi era
Poques coses són tant tristes
Trobar un adéu seguint ses pistes
Condueixen fins extrems
I no deixen moure es temps
Sa pitjor part d'estar absent
Es perdre sa companyia
I es consol si estàs tot sol
Es fer d'ànims fantasia
Record dies tant petits
On era impossible pensar amb estar trist
No es moment per mals records
Sa memòria no és per sempre
I si es cert que ho deixam tot
Només vull deixar el més bo d'herència
Cadascú té els seus motius
Per deixar d'estar amb es vius
És injust fa molt de mal
Però així són es finals
|
Streaming and Download help
If you like Leonmanso, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp